LA NOSTRA ESCOLA LLUIS MILLET

Aquest curs es commemora el 40è aniversari del començament  de l’escola Lluís Millet. L’any 1972, l’escola del barri de les Oliveres estava situada en els baixos d’un bloc de pisos del carrer Pep Ventura. Hi havia  9 aules en funcionament, amb una mitjana de 60 alumnes per classe. L’ensenyament no era  gratuït, ja que es pagaven les permanències, a unes 200 pessetes per alumne, cada mes.  

El 1972 ja s'inicien les primeres mobilitzacions al barri per tal de reivindicar  unes millors condicions de vida, i també un ensenyament gratuït i de qualitat, en una escola digna i construïda en el barri.

Aquestes mobilitzacions tenen com a conseqüència que l’anomenat Pla d’urgències de Santa Coloma, en el camp escolar es concretin en la construcció de 4 nous edificis destinats a escola, que seran, a més del Lluís Millet, el Numància, el Nicolás Longarón   i el Torre Balldovina. L'escola de Les Oliveres s'havia d'inaugurar el curs 1974/75 però,  diversos endarreriments, van fer que el curs no pogués començar de manera immediata al setembre.

Les obres s'havien retardat, el mobiliari no arribava, els mestres no estaven nomenats... Des d’inici de setembre fins a començament d'octubre s'intensifiquen les mobilitzacions del barri, reclamant la inauguració de l'escola, i en no aconseguir-ho,  el dilluns dia 7 d'octubre de 1974 es decideix ocupar l'escola i iniciar les classes.

Pares i mares, veïns i alguns mestres faciliten els mobles per fer les classes durant el matí, i comencen les classes a la tarda. Falten encara per designar alguns mestres. De les classes d'EGB se’n fan càrrec els mestres ja nomenats, mentre que de les classes de parvulari són les mares qui, voluntàriament, supleixen la manca de professorat. En aquest curs hi ha 1.020 alumnes, amb una mitjana de 40 alumnes per aula, a excepció del parvulari que en són 52.

Així  va començar la història de la nostra escola. Han transcorregut 40 anys.

Fer escola suposa una acció contínua en el temps, per a la consecució

d'uns objectius comuns i compartits. Ha estat la participació activa de molts protagonistes, la suma dels esforços i les il·lusions de moltes persones, el que ha fet possible que arribem fins avui. Quan pronunciem les paraules "Escola Lluís Millet", automàticament s'omplen de vida, amb milers de vivències i molts projectes.

Desprès de la família, l’escola és el lloc on es realitza la major i més profunda socialització. El lloc on  fem els nostres primers amics. On superem les nostres primeres dificultats. On descobrim l'emoció d’aprendre com funciona la vida, la societat, el món.

S’inicia l’escola al parvulari, nens i nenes de 3 anys, 25 a la classe. Són els més petits: indefensos, temorosos, plens d’ingenuïtat, curiositat i il·lusions. Aprenen a jugar i a compartir. Els primers hàbits escolars. Arriben a P4 on aprenen  a comptar i les primeres lletres. I a P5, són els més grans, i tenen lloc les primeres entremaliadures.
- Com han guanyat en autonomia! Què bé que els nens fan les activitats!

Comença la primària, ja tenen 6 anys. Tornem a començar, són els petits. Ara les coses són més serioses. S’han de fer més activitats. Continuen els hàbits: l’ordre, la puntualitat, la neteja, el silenci, l’atenció, el respecte als altres... Continuen aprenent. Per ells, el pati, els amics, és d’allò més divertit.

Sense adonar-nos-en,  passa segon, tercer, quart, cinquè...No m’ho puc creure, ja som a sisè! (Abans calia fer també setè i vuitè).
- ¡Ara som els més grans! Aquest curs sí que és difícil, s’ha d’aprovar, si volem anar a l’Institut

- Continuem treballant, estudiem, fem els deures. Però, quantes coses hem après!: coneixement del medi, matemàtiques, llengua, anglès, música, plàstica, educació física. Continuem  treballant els hàbits: l’ordre, la puntualitat, la neteja, l’atenció, el respecte als altres... Però el millor de tot és el pati, les sortides, les excursions, les colònies, els amics.
- Què bé que estic amb els meus amics!
- Què divertits que són!
- Què chuli!
- Quantes coses hem fet junts! Encara que ens separem a l’institut, mai no els oblidaré.

I els pares, com passen aquests nou anys? Els veuen crèixer, aprendre, jugar. Comparteixen confidències amb altres pares i mares. Amplien les seves amistats. Preparen la motxilla cada dia, l’esmorzar, han d’anar a recollir-los. Fan les entrevistes amb els professors. Preparen les sortides, les excursions, les colònies. Participen en totes les activitats que organitza l’Associació de Pares i en totes les festes que organitza el Centre. I sense adonar-se’n, ha passat quasi una dècada.
- Segurament la més important de la meva vida. El meu fill ha passat de ser un bebè a quasi tenir autonomia pròpia. Encara que seguirà necessitant-me sempre.

Pels mestres, és un continu, quasi sempre tenen el mateix cicle, per tant, per  ells no passen els anys, sempre és el mateix cicle. No obstant això, cada any un nou repte, un nou grup, una altra vegada:
- “Aquests són els meus” . Sense adonar-nos-en anem guanyant experiència i cada any ho fem millor. Encara que l'Administració Educativa això no ho entèn i cada vegada inventa més burocràcia. Compartir tantes hores amb els nostres alumnes, dedicar tants esforços perquè aprenguin. Tractar cada nen d’acord amb la seva singularitat. Veure i comprovar la transformació que fan els nens des del principi de curs fins al final, és un plaer.
Se’ns escapa un somriure, quan de vegades al dirigir-se’ns els nens s’equivoquen i en lloc de dir “profe” ens diuen papa (o mama).

Com veieu, l’escola Lluis Millet és una escola més, és normal, com moltes altres escoles de Catalunya, encara que és diferent. És diferent perquè és la “nostra” escola . Està situada al barri de Les Oliveres. Els pares i els veïns van lluitar perquè es construís i s’obrís. Sempre ha estat oberta al barri i n’ha format part..
-  A l’Associació de Pares hi ha els nostres pares, que volen el millor per a nosaltres . I hem tingut la sort de tenir uns profes fantàstics.

El lema de l’escola al principi va ser: “Que els nens vinguin contents a l’escola”, i jo crec que continua sent el mateix.

Per tot això, el pròxim dia 1 de juny s’ha programat una sèrie d’actes  per celebrar el 40è aniversari de la seva fundació, que es conclourà amb un sopar d’exalumnes, d’exprofessors i de pares.

Esteu tots convidats.