viernes, 30 de marzo de 2012

JO VAIG A ESTUDIAR AL LLUIS MILLET

En aquesta pàgina, aniran tots els comentaris i escrits que facin els/les nostres alumnes. Es recomana,si és possible, que s’indiqui l'any o anys que van a estar a l’escola, i una foto de petit i una altra d’ara.
Ho podeu enviar a pericogarcia52@gmail.com



Inma Lorenzo Naranjo  Curso 77-78 / 86-87



Los años que estudié en el Lluis Millet, siempre los recordaré con mucho cariño.

 A pesar de que con el tiempo he olvidado muchos detalles, aun puedo recordar a : la dulce Adela, el intrépido jose Miguel, el simpático Barbabrillo, la siempre alerta Izaskun, la voz imponente de Lola la paciencia inagotable de Peponio, la risueña Montse con sus tremendos gemelos, a Perico y su inseparable megáfono y a Isabel , esa profesora atractiva del “ A”…

Recuerdo a un Luis Rey, doblando con su voz inconfundible las películas mudas que proyectaba en el teatro.

Y el caminar pausado del Sr. Enrique, haciendo resonar su gran manojo de llaves.

Recuerdo los sábados por la mañana, cuando teníamos que jugar los partidos de baloncesto y las jugadoras íbamos sentadas unas encima de las otras, en el coche de nuestro entrenador Domingo.

Mezclo imágenes de las diferentes casas de colonias, donde pasamos días súper divertidos.

Y nunca olvidaré una de mis mejores experiencias en el Millet. Los días en los que hicimos las calles, los parques y las plazas de nuestra “Ciudad Millet “

 Recuerdo las noches en el patio del colegio, cuando ayudábamos a construir la carroza de la cabalgata de reyes. Entonces algún padre encendía un fuego para que nos calentáramos, mientras ellos pintaban y decoraban el remolque de un camión. Las madres hacían los disfraces en casa y la víspera de reyes nos montábamos en el decorado y tirábamos caramelos hasta llegar al ayuntamiento. En varias ocasiones el LLuis Millet ganó el primer premio.

 Recuerdo el chiringuito que montaba la escuela para las fiestas de Santa Coloma en Can Zam, donde los niños nos convertíamos en improvisados camareros y corríamos entre las mesas llevando bebidas y pinchitos que los padres y maestros nos servían tras la barra.


Y recuerdo fragmentos de muchos otros momentos, cuando padres y maestros se reunían para pintar, reparar algo de la escuela o preparar alguna actividad, mientras que nosotros jugábamos en el patio o trasladábamos mesas y sillas a las diferentes clases.

Por todos estos recuerdos que me enriquecieron y me hicieron disfrutar tanto, me siento muy afortunada de haber formado parte de la Escuela LLuis Millet y de haber compartido momentos con ese gran equipo de profesores y padres, comprometidos en darnos una infancia mejor.

 MUCHAS GRACIAS Y FELIZ ANIVERSARIO MI QUERIDO LLUIS MILLET.



Nicolás Díaz Bayona

Des de la seva inauguració fins juny del 1977.
RECORDS D’UNA NOVA ESCOLA

Recordo com em distreia veient la construcció de la nova escola,  des dels  locals adaptats com aularis, on està ara l’Associació de Veïns, aquí vaig fer: 4t, 5è i 6è,  aquests aularis eren un annex de l’escola Nicolás Longarón de Singuerlín, locals molt ajustats, sense condicions per ser una escola on la seva zona de descans i esbarjo era un balcó.
Aquests tres cursos, mentre intentava, entre altres qüestions, saber les capitals d’Europa, analitzar i relacionar els conjunts amb la seva intersecció  i lluitava contra el sistema mètric decimal, en el marc d’un model educatiu de contenció i de pas del temps amb 15 Kg. de fitxes Anaya, des de l’aula anava veiem con vam rebaixar la muntanya, van fer la cimentació i pràcticament, durant un curs, van aixecar tot el nou edifici, l’escola Lluís Millet.
Els nois i noies teníem una expectació considerable per ocupar la nova escola.  Quant varem començar, no donaven crèdit, tot nou, moltes aules, despatxets, passadissos, no havies de fer cua per anar al lavabo, un laboratori amb esquelet inclòs, un gimnàs, un pati, etc, etc. però, vist amb perspectiva, el més important, possiblement,  va ser la nova idea d’escola.
Aquest nou sistema educatiu, el van impulsar i portat a terme els mestres que es van incorporar a la nova escola, en un marc sociopolític molt intens i convulsiu, per la decadència del franquisme, la transició al sistema democràtic i el compromís que l’escola va mantenir de referent i ajuda, davant les reivindicacions veïnals per la millorà de les condicions del barri de Les Oliveres. 
Aquest nous mestres, eren diferents als que, generalment, havia tingut fins aquells moments, mestres que et miraven, escoltaven i et donaven l’oportunitat de poder explicar-te i de poder fer, mestres que parlaven amb claredat i amb voluntat d’entendre, en definitiva, mestres compromesos amb la seva professió i amb la vida social del barri. Recordar amb afectuositat al mestre que varem tenir a 6è, Àngel de les Heras, no es va incorporar a la nova escola
Són molts els records que  tinc del meu pas per l’escola Lluís Millet, vaig està des de la seva inauguració fins al juny del 1977, d’aquest període, recordo amb molta nostàlgia petits detalls de les vivències a l’escola amb als amics i amigues, de fortes relacions amb alegries i tristeses, de les hores de classe, d’alguna tensió, dels jocs al pati, de les angusties de no tenir les feines fetes, del dia a dia... records que sempre m’acompanyen i que en van ajudar a créixer, així com, també recordo la relació i ajuda dels mestres que van ser molt gratificants, detalls:
Un dia que Lluís Rey, mestre d’història, en va demanar que fos amb ell a l’Ajuntament, en el seu cotxe, a buscar un equip de megafonia per passar, a la nit, unes pel·lícules a l’escola per la gent del barri, crec recordar que van ser  “La madre” i “El acorazado Potemkin” he de reconèixer que aquestes pel·lícules les vaig entendre anys més tard, però, aquesta activitat em va fer feliç i orgullós per la confiança que en va donar el Lluís per ajudar-lo. 
Recordo la paciència de la mestra Isabel Fonoll, tutora de 8è, les seves  hores de tutoria i les classes sobre les primeres orientacions sobre sexualitat.
La Isabel va proposar fer un viatge fi de curs, mai havien fet, varem decidir en tutoria anar a Mallorca; entre altres companys/es i la Isabel varem anar a Barcelona a treure els bitllets del vaixell , però, crec recordar que solament quedaven bitllets en “toldilla” en hamaca, viatjant  tota la nit en coberta, i possiblement per minorar riscos, amb bon criteri, la Isabel va proposar anar de càmping a Prullans de la Cerdanya. Ens va acompanyar el mestre de català Daniel Pi, va anar amb una camioneta portant el queviures i motxilles, i nosaltres amb la Isabel en tren fins a Puigcerdà  i autocar de línea  fins al càmping,  una setmana inoblidable.
Recordo el primer curs i mi primera classe de llengua catalana amb el mestre Daniel Pi, ...el que aquet home hauria de patir!!, però, la seva bondat, esforç i dedicació ens va engrescar a començar aprendre a parlar i escriure català. 
Un esdeveniment  molt significatiu que recordo, va ser quant feia 1r de BUP, al Puig Castellar. El mestre Perico García, en va cridar, perquè expliqués als alumnes de 8è, de la meva experiència a l’Institut i com s’havien de matricular, aquesta confiança i oportunitat en va fer una mica més gran.
També recordo, el gran pragmatisme de Perico, quan uns mesos abans de finalitzar el 8è, curs, va aparcar el programa de matemàtiques, per explicar-nos, l’estructura de una nòmina salarial i com incidien les deduccions i la antiguitat en el salari final.

Curs:  6è    Any: 1973/1974 

Encara estaven a l’aulari, aquest grup  va inaugurar la escola fent 7è.

Mestre:  Manuel de las Heras.   Sóc el que, casualment, saluda a la càmera.
Recordo que jugaven molt a bàsquet en el gimnàs, per cert, el camp de bàsquet el varem pintat, nosaltres mateixos amb l’ajuda de la Associació de Pares, teníem un equipet que jugaven als jos escolars de la ciutat, més tard, es va fer un de nens més petits  i un altre equip de nenes, que el portava, o va iniciar, el mestre José Miguel Lacasta, recordo amb molta gratitud les ajudes que ens demana José Miguel per ajudar-li  a entrenar.
I així, podria anant explicant petits i senzills detalls que vaig compartir i gaudir amb un bon grup d’amics/es i companys/es, com va ser, entre molts/es altres: Paco Puente, Miguel Hidalgo, Luís Rueda. Hilàrio Tercero, Miguel Talavera, Francisco Quesada, De la Torre,  Eva Lluch, Andrés Perales, Brígido, Víctor,Orozco, Ollero, Eva Lluch, Amparo Serrato, Rosa Romero, Carmen Pelaez, Manolo Leiva, Rafael Gómez, Loli, Juanita, Cabello, Mª Carmen, José Antonio Ramírez, Heredia, Agustín Zoroa, Adela, Víctor, Juan Chorrero, Mandai...

Curs:  7è    Any:  1974/1975

Manuel Chinchilla, Miguel Hidalgo, Luciano Cupillar, Nicolás Díaz.

Sortida a la Font de l’Alzina.  Dia de la Truita.
Bé, una salutació molt afectuosa, per tots els companys i companyes i per a tots aquells mestres/as que van posar en marxa l’escola i que van donar, en moments difícils el seu esforç, creativitat i il·lusió, per ajudar al creixement  dels nois i noies del nostre barri.  
També, agrair a l’associació de pares i mares d’aquests moments, el esforç que van realitzar per donar suport a l’escola i organitzar les activitats extraescolars, així mateix, m’agradaria recordar al conserge, Sr. Enrique, un home que als nens més grans, sempre ens recolzava, a canvi d’ajudar-lo a moure o muntar algun moble. El primer any d’escola vestia com un general, que posteriorment va substituir per una bata blava, equipació més normal.  
Sense més, felicitar a tots i totes les persones que han tingut aquesta bona idea de celebrar aquest 40è aniversari de l’Escola Lluís Millet.
Per molts anys i bons!!!!!!!!!!!
Ens veiem al sopar!!!!!!!!!!
Salutacions,



Eva Miralles i Vela

Arquitecta Tècnica
(Alumna des del setembre de 1979 fins al juny de 1989)

E.P. LLUIS MILLET, L’ESCOLA QUE EM VA FER…

Encara recordo com si fos ahir el primer dia d’escola… Tenia quatre anys i no volia deixar-me anar dels braços de la meva mare, bé suposo com qualsevol criatura que ha estat sempre sota l’empara dels seus progenitors.La classe plena de nens i nenes que jo no coneixia, una professora desconeguda, un ambient estrany...Els anys varen passar i aquella primera sensació va evolucionar cap a la sensació de pertinença a un col·lectiu de persones meravelloses...El LLUIS MILLET en aquells anys era una família, tots ens coneixíem i ens respectàvem, amb alguna excepció fruit de la precarietat d’infraestructures i serveis del barri de les Oliveres, un barri d’aquells anomenats conflictius.No puc evitar, quan penso en l’Escola del LLUIS MILLET, recordar la cançó dels Beetles “With a little help from my friends”, i evocar una infantesa plena envoltada de gent digne i implicada en la defensa de l’escola pública, del barri i de la nostra malmesa ciutat.Recordo els professors, la Vicky, l’Adela, l’Izaskun, el Josep Lluís (anomenat “Barbabrillo”), el “profe Domingo” (per cert pare d’un dels meus retrobats amics), el Jose Luis (el meu primer entrenador de Basket), el Toni (ara i sempre anomenat Peponio), la Neus Pedrol, i sobretot l’Àngel (el millor professor que hi tingut en la meva dilatada carrera d’estudis). Voldria fer un homenatge a aquella generació de professors vocacionals que s’esmerçaven en captar la nostra atenció, per donar-nos els coneixements que a posteriori molts de nosaltres hem necessitat, i que amb prou feines ho aconseguien.No voldria oblidar-me d’uns personatges entranyables, que els pocs que arribeu a llegir aquest escrit recordareu, el Sr. Enrique, el conserge, sempre tant amable i simpàtic amb tots nosaltres, la Sra. Maria, la cuinera que cada dia preparava a la cuina el menjar casolà que menjàvem amb rapidesa per a poder sortir al pati a jugar, i la Cristina, la millor monitora de menjador que poguéssim tenir.M’agradaria fer una menció especial a l’AMPA d’aquells temps, i no per que els meus pares hi formessin part, sinó perquè van ser ells els qui varen lluitar per una escola pública de qualitat en el nostre barri, i pioners en això que ara tothom coneix com a Consell Escolar.Per últim voldria donar les gràcies a l’Anna, actual cap d’estudis i amiga meva des de l’Institut, per haver-nos donat l’oportunitat d’escriure, amb major o menor encert, aquestes quatres ratlles i fer evocar sentiments i records que tenia oblidats i que espero no apartar mai més del meu cap.M’agradaria, encara que fos per un sòl instant, tornar a trobar aquests personatges que tan vius estan en la meva memòria i que tan especial em van fer sentir durant aquells anys... Ara que la vida es complica, que tot sembla enfonsar-se al nostre voltant, ara que l’escola que em va fer la persona que sóc compleix 40 anys... M’agradaria tornar a formar part d’aquell col·lectiu de persones i personetes que van fer de mi una bona persona.


  • Fco Jose Sanchez Marquez

Este es el articulo que hicieron en la revista Grama, sobre la victoria de nuestro cole, sobre el Balldovina, y que venía a ser como el Barça - Madrid  a nivel escolar,  en la foto está Carlos Álvarez y Jose Carlos Navarrete, éramos los de pantalón blanco

 

  • Belén Carmona

    • SIN LÍMITES

  • “Cada ser humano tiene el deber eterno
    de transformar lo que es duro y brutal
    en una sutil y tierna ofrenda,
    lo que es crudo en refinamiento,
    lo que es feo en belleza,
    la ignorancia en conocimiento,
    la confrontación en colaboración,
    redescubriendo el sueño de niño
    de una realidad creativa
    renovada sin cesar por la muerte, la sierva de la VIDA,
    y por la vida la sierva del AMOR.”

    YEHUDI MENUHIN
Recordar mis tiempos en mi querido Lluís Millet es para mí sinónimo de felicidad. Y me consta que ese era el deseo de nuestros excepcionales maestros y maestras: que para nosotros la escuela fuera un espacio donde ser felices. Un espacio en el que pudimos disfrutar aprendiendo, aprender a disfrutar del proceso de aprendizaje, jugar explorando, descubriendo nuevos mundos, enamorándonos de la naturaleza, soñar despiertos con nuestra contribución a un mundo mejor, y alentados a creer que podíamos hacer nuestros sueños realidad. Una escuela en la que pudimos ser niños y niñas.
Según voy creciendo, cada vez tomo más conciencia de la gran suerte que tuvimos los alumnos y alumnas del Lluís Millet, de poder disfrutar de una escuela pionera en el desarrollo de la creatividad y la imaginación de sus alumnos. Un lugar en el cual se nos dio la oportunidad de asimilar el conocimiento a nuestra manera, de pensar por nosotros mismos, favoreciendo que descubriéramos la libertad de poder elegir instintivamente nuestro propio camino en la vida. 
Muchas gracias a todos los maestros y maestras de l’Escola Pública Lluís Millet por inspirarme tanto en mi labor como docente, y muy especialmente por haber potenciado junto a nuestros queridos padres y madres, los dones con los que cada uno de nosotros nacimos, nuestra buena estrella, contribuyendo con vuestro preciado granito de arena a nuestra realización, a que seamos nosotros mismos, a que seamos felices, a que hayamos tejido nuestras propias alas para volar sin límites: el mejor regalo que podemos ofrecernos a nosotros mismos, a nuestros seres queridos y a la Humanidad.
Infinitas gracias por todo,
BELÉN CARMONA
www.belencarmona.com
belencarmona.blogspot.com
www.laestrella-pelicula.com

  • Encarnación Moyano

    • Soy antigua alumna del Lluis Millet (nacida en 1963), creo que mi curso fue de los primeros de este colegio, yo hice de 4º a 8º en esta escuela y de la cual guardo un muy grato recuerdo. Recuerdo especialmente a Izaskun que me mostró el camino hacia la ciencia, de la cual he hecho hoy mi profesión. Soy profesora de la Universidad de Barcelona en la Facultad de Química. También recuerdo a Isabel que nos daba Lengua y que la tuvimos en 8º. Espero que puedan asistir a la cena para poder agradecerles en persona su labor.
    • Espero que la celebración que estáis organizando sea todo un éxito.
      • Encarna Moyano

  • David Martínez

    • Dicen que “La vida puede ser eterna en cinco minutos” y debe tener algo de cierto, ya que un paso corto por el Lluis Millet dejó una profunda huella en mi recuerdo nítida y hasta ahora imborrable.
       Innumerables son las ocasiones de las cuales he hablado del Lluis Millet y lo que allí viví. Todavía hoy no lo olvido como ejemplo de escuela viva, dinámica y comunitaria.
       Y mientras escribo esto, diferentes recuerdos se pasean por mi memoria y me llega su olor a patio, a sudor, a lápices y gomas…continuar

  • Vicky Mendoza

    • Sembla mentida però fa gairebé 23 anys que vaig acabar la EGB a l’Escola Lluís Millet. Van ser els millors anys de la meva vida, on l’única preocupació que tenia era aprovar els exàmens... continuar
    nos va enviar aquestes fotos  veure presentació   veure fotos

  • Cristina Sáez Muñoz. Ingeniero Químico. Alumna del Lluís Millet del curso 1985-86 (6º´) al 1987-88 (8º)

Yo no cursé todos mis estudios de educación básica en la escuela Lluís Millet. Me incorporé a la escuela en 6º de EGB (con 10 años, ya que soy de diciembre) porque la escuela en que estudiaba “iba” a ser demolida... continuar

  • Miriam Sáez Muñoz 78 -89.

Recuerdo con mucho cariño los años que pasé en el colegio. Llegué al Millet en 5º de EGB, y recuerdo que el cambio de colegio no fue traumático, mis compañeros me recibieron muy bien. Mis amigas de clase se llamaban Ma. José Ortega, Raquel Peña (que fue mi mejor amiga esos años), ... continuar

  • Estela Perales



El edificio del colegio Lluís Millet es muy grande. Tiene un patio dividido en dos partes, una para los pequeños y otra para los mayores. También tiene un gimnasio muy grande, un comedor, una cocina, un laboratorio, una sala de ordenadores y un aula de música con muchos instrumentos... continuar 

  • Belén Carmona


BELÉN CARMONA soñaba de niña con ser escritora y poner su granito de arena para lograr un mundo mejor. Y sus sueños se han hecho realidad con BUENA ESTRELLA: es autora de CESÁREA -novela que publicó a los veinticinco años con éxito de crítica y público, destacando su talento literario y muy personal estilo-, MIRLO BLANCO y LA ESTRELLA.
Belén Carmona escribe en su blog http://belencarmona.blogspot.com.es/2011/10/tu-tambien-tienes-estrella.html
Muchísimas gracias por la emotiva asistencia a la presentación de la novela y la película La Estrella! Me sentí infinitamente FELIZ con todo el AMOR y la ALEGRÍA que compartimos, tanto con los que pudisteis estar presentes como con los que estábais también allí en nuestros corazones. 1.000 gracias por tantas muestras de apoyo y cariño y por contagiaros de nuestra FELICIDAD. La buena estrella nos ha regalado la oportunidad de vivir juntos este precioso sueño hecho realidad y ahora entre todos formamos una constelación de estrellas brillando con luz propia! ... continuar

 

Publicado por en

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)