Equipo de Coordinación 1979.
Josep Miquel Lacasta
Mestre al Lluís Millet (76-83) i (88-90)
El català, cosa del Millet 1982
Al curs 82-83 a l’escola Lluis Millet ja s’havia
constituït el Consell d’Escola. Encara no s’havia legislat, però els mestres impulsaven la construcció
democràtica de l’escola pública més enllà de lleis i normatives. Al Consell
participaven el claustre de professors i un nombre equivalent de representants
de les famílies i de l’alumnat.
Així
aquell curs es va presentar al consell un important document pel debat:
Cap a una
catalanització efectiva de la nostra escola.
El document*
serà de gran transcendència per l’escola, les famílies i mestres i essencialment
per l’alumnat de Les Oliveres.
Aquest
document ratificava aspectes de l’ ideari d’escola construït durant els primers
anys.
“ L’escola
garantirà un ensenyament científic, crític i actiu que tingui en compte
l’entorn social i en connexió amb la realitat nacional de Catalunya”
La reflexió
educativa era propugnada pels mestres i assumida per les famílies .
“L’experiència
ens ha demostrat que amb les tres o quatre hores setmanals els alumnes no
acaben dominant aquesta llengua ni a nivell oral ni escrit”
Per
això es va proposar un nou pas qualitatiu cap a l’escola en català; que
l'alumnat de 4 anys iniciarien tot els seu aprenentatge en català i s’intensificaria
l’ensenyament del català i en català a la resta de nivells de l’escola.
Es
deia . “ D’aquí a deu anys sortirà de la nostra escola la primera promoció
d’alumnes que haurà fet tot l’ensenyament en català”.
L’equip
del professorat del centre va desgranar en aquell document les intencionalitats
educatives, i el compromís que adquirien mestres i famílies per superar les
dificultat que sens dubte ens trobaríem.
També
es reclamaven recursos complementaris, especialment la formació i el reciclatge
del professorat, limitar el nombre d’alumnes per aula, disposar de material
audiovisual, mestres de suport per fer suport al treball oral i intensificar
l'atenció a l’educació especial.
Hi
havia especial preocupació per com ho faríem amb l’alumnat sord que des de feia
uns anys s’escolaritzava al nostre centre.
En
definitiva es va optar per iniciar un nou procés, amb visió de futur, que permetés
assolir l’objectiu que al barri de les Oliveres, on el castellà és la llengua majoritària,
es pogués fer realitat l’escola catalana i l’escola en català.
Ara
ja són moltes les promocions que han sortit del centre i convé recordar que
malgrat la incertesa del suports que es rebrien, des de l’escola s’apostava per
construir el model que democràticament havien elaborat. Es creia en el futur i
el futur ens va donar la raó.
José Sojo Ramos nos envía el siguiente enlaceOrgullosos de la Educación Publica ¡¡¡
- Escuela de todos para todos.
- http://www.youtube.com/watch?v=nlSxztEXAWI&feature=related
EL LLIBRE DEL 25 ANIVERSARI
- Amb motiu del 25è aniversari vam editar un llibre. L'hem escanejat i podeu agafar-lo clicant en els següents apartats. (Tingueu una mica de paciència per a la descàrrega dels documents).
- Presentació
- Crònica dels principals esdeveniments del curs 1997 / 98
- Fem 25 anys. Un aniversari ple d'història
- Alguns documents històrics i estadístics
- Informe - Estudi sociològic sobre l'alumnat de l'escola pública Lluis Millet 1972 - 1997
- Crèdits
- Portada
POR FIN TENEMOS ESCUELA: EL LLUIS MILLET
Como todas las cosas del barrio
de Les Oliveres, el colegio Lluís Millet también fue fruto de la lucha de los
vecinos. En 1970 se empiezan a habitar los primeros pisos del barrio, algunos
aún sin luz ni agua, en un barrio absolutamente sin nada; sin transporte, sin
alumbrado, sin urbanizar, ni cloacas ni aceras existían, y por tanto sin
colegio... CONTINUARLes Oliveres. Sabor a barri
El nom que encapçala la glossa d’avui és el títol del llibre número 12 que publicarem a Edicions Fòrum-Grama. L’ha escrit Ferran Saro i abraça la història del barri que va de l’any 1970 al 1980: són els anys de la lluita contra la constructora Guitart i de les reivindicacions per la urbanització del lloc, fruit esguerrat d’una fraudulenta operació urbanística. Com succeí en molts altres barris nascuts durant el franquisme, l’especulació va donar lloc a polígons suburbials, afrosos i desangelats.... continuar
No hay comentarios:
Publicar un comentario